En el transcurs dels anys, els nens han d’assumir responsabilitats i l’escola els ensenya a fer-ho mitjançant una càrrega extra de feina per  casa: els deures. És un dels passos més grans que els petits han de recórrer en el seu camí cap a la disciplina i el coneixement, i en l’adquisició dels valors de l’esforç i del compromís.

Els pares sovint es pregunten què fan els seus fills a l’escola, si arriben carregats de tasques en finalitzar la jornada escolar. Però, obliden que alguns coneixements acadèmics com la lectura, els idiomes o les matemàtiques requereixen molta pràctica i impliquen més temps i dedicació. Els joves han d’aprendre a ser independents, a posar en pràctica el que els han ensenyat a classe i a interioritzar els coneixements de manera individual per reforçar-los i aplicar-los en el seu dia a dia.

A partir de Tercer de Primària, els nens han de ser conscients de la dedicació diària que els suposarà realitzar els deures. D’aquesta manera han de començar a aprendre a organitzar-se, a planificar el seu temps, a resumir,  conceptes necessaris en el futur per poder optimitzar el seu temps d’estudi.

Els deures s’han d’entendre com un compromís que el nen ha de complir sense requerir l’atenció permanent d’un adult. Han de servir d’incentiu per responsabilitzar-se de fer la seva feina d’una forma correcta i precisa pel que és recomanable que un adult supervisi el treball, però sense interferir de manera directa en l’estudi.

Alguns pares es veuen cada vegada més implicats en aquesta tasca, davant de plors i excuses. Molts es frustren quan en intentar ajudar-los, els nens es queixen explicant que no és així com els van ensenyar a l’aula. D’altres, es preocupen massa pels seus deures i acaben mobilitzant a tota la família en el seu afany per fer els deures de manera impecable. I és que Espanya és un dels països on hi ha un major percentatge de nenes i nens que se senten pressionats per les tasques de casa.

Segons una enquesta sobre la salut dels nens en edat escolar, publicada reçentment per l’OMS, els joves pateixen alts nivells de pressió escolar. Això es relaciona amb problemes de salut més freqüents i símptomes psicològics com sentir-se trist, tens, nerviós o poc satisfet. Aquesta enquesta confirma que Espanya és un dels països amb més tasques per casa: els alumnes fan 6,5 hores d’exercicis a la setmana, enfront de 4,9 de mitjana en els altres països. D’això es deriva que els nens espanyols treballen molt de temps però d’una manera molt ineficaç”. “Es passen la vida memoritzant coses sense assabentar-se de res.”.

Així doncs, els joves necessiten el suport del seu entorn en el procés d’aprenentatge per orientar-los en la recerca d’informació o respondre certs dubtes. A més de supervisar, els deures s’han de racionalitzar. D’aquesta manera, i mitjançant la motivació dels petits, en un entorn positiu, es promou el desenvolupament d’habilitats com l’organització i la planificació, la precisió, la disciplina i el compromís; pràctiques que són de gran utilitat en l’àmbit acadèmic i més enllà.

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.