El cervell és un òrgan del cos humà que ha representat el gran desconegut durant segles. Tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, avui en dia coneixem aspectes que ens poden ajudar a entendre millor a les persones que ens envolten i a nosaltres mateixos. En particular, ens centrarem en explicar alguns descobriments que s’han realitzat en relació al cervell dels adolescents.

L’evolució del cervell des que som nadons fins que ens convertim en adults és el que anomenem la maduresa i té una durada d’uns 25 anys. Es tracta d’un procés que s’inicia en les parts més posteriors del còrtex, la superfície del cervell, i va cap a les més anteriors. La regió més anterior, el còrtex prefrontal, és una regió extremadament important per a la gestió i racionalització d’emocions, la resolució de conflictes amb contingut emocional, la presa de decisions, la planificació i el comportament social. Es tracta d’una regió essencial que en els adolescents es troba en un procés de maduració que li permetrà la funcionalitat completa.

Què pot comportar aquesta diferència de maduresa entre el cervell adult i el cervell adolescent?

La resposta serà familiar per a tots. Qui no ha estat adolescent.

Els adolescents són més sensibles a la pressió social ja que el còrtex prefrontal que controla i racionalitza les emocions no controla els impulsos de les àrees emocionals. Per això, la por al rebuig social preval sobre el judici de valor que racionalment faria un adult.

  • Els adolescents tenen més tendència a tenir comportaments arriscats o impulsius perquè el còrtex  prefrontal ja adult controla i inhibeix l’àrea encarregada dels impulsos.
  • Els adolescents tenen més dificultat per interpretar emocions. En un estudi realitzat sobre aquesta  qüestió, es va observar que els adults utilitzaven la regió prefrontal per identificar-les molt més que els adolescents. Aquest fet pot dificultar les relacions socials en nombroses circumstàncies vitals i també comportar problemes de comunicació.
  • Els adolescents tenen dificultats per modular les respostes emocionals. Per això, en ocasions, les persones del seu entorn i ells mateixos no entenen les reaccions emocionals en contextos d’estrès o dificultat.
  • El cervell adolescent és més susceptible als efectes de l’alcohol, la privació de son i la sobrecàrrega emocional.

Conclusions

Per tots aquests fets, els pares han de comprendre que els seus fills adolescents tot i ser aparentment molt madurs no tenen la mateixa percepció dels riscos i de les emocions que els adults.

No obstant, tot i que es tracti d’una qüestió de maduresa del cervell, els adolescents poden perfectament entendre les reflexions que se’ls facin. Per això, per a què l’adolescent actuï de forma responsable tot i la immaduresa del seu còrtex us aconsellem:

  •       Mantenir una bona comunicació
  •       Oferir -los recolzament i consells sense emetre judicis
  •       Mirar de formar part de les seves vides
  •       Establir límits saludables i expectatives clares

En definitiva, els adolescents tot i la seva immaduresa cerebral poden arribar a racionalitzar comportaments i a escoltar consells, especialment quan no hi ha un to d’imposició darrera aquestes recomanacions.

Aquest article està basat en apunts de Psicologia Mèdica de la Universitat de Barcelona

Esperem que us ajudi a establir relacions profitoses i saludables entre pares i fills.

Anna Añez de Molina

Professora de l’Atelier

Estudiant de Medecina a la UB

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *