Existeixen molts mites relacionats amb el cervell i l’educació, que, encara que molts de nosaltres pensem que son veritat no tenen una base creïble. Tots hem escoltat alguna vegada que un hemisferi cerebral domina l’altre, que els nens petits que escolten música clàssica són els més intel·ligents, que com més hores dediquis a l’estudi més aprendràs i un gran etcètera. Totes aquestes idees són sobre les quals reflexionen diversos autors en el llibre Neuromitos de la educació, el aprendizaje desde las neurociències.

·      Existeix un hemisferi dominant? 

Si bé es cert que algunes regions d’aquest múscul amb funcions concretes es troben en llocs específics, en els processos cognitius complexos no hi participa nomes un hemisferi. Les activitats d’aprenentatge requereixen la integració necessària de la informació entre l’hemisferi dret i l’esquerra. Així doncs no hi ha un hemisferi dominant, els dos són igual d’importants i la connexió entre els dos fa que puguem duu a terme activitats com per exemple la memorització o simplement tasques motores.

·      Hi ha assignatures més importants que d’altres?

El fet que es doni més importància a algunes assignatures en el currículum escolar no és quelcom de nou.  L’educació física i l’educació artística sempre han estat menyspreades. En quant a la primera, s’ha vist que “no tan sols resulta fonamental com a estímul cognitiu, sinó que també contribueix a millorar el rendiment general”. Cal limitar les hores que els alumnes passen asseguts, perquè quan es mouen oxigenen el cos i estan més receptius. Pel que fa a l’educació artística els autors afirmen que si bé es cert que la música fa sentir bé a les persones, escoltar-ne no fa els nens més intel·ligents.

·      Cal començar la classe amb un repàs de l’anterior?

A aquesta pregunta, els autors contesten amb un no rotund ja que, hi ha el perill que l’alumne desconnecti. Al cervell li agraden les novetats i és per aquest motiu que seria convenient que els professors expliquessin la matèria nova  al principi per tal de captar l’atenció de l’alumne.

·      Depèn la  qualitat de l’educació de les quantitat d’hores?

Per moltes hores que estiguis estudiant, no aprendràs més. En aquest sentit, a Finlàndia, país conegut pel seu alt nivell educatiu, els alumnes fan 500 hores menys que en el nostre país. L’important doncs en educació és la qualitat i no la quantitat.

Lila Arteman 

Traducció i interpretació

Professora a l’Atellier de Sarrià

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.